Sortida virtual per conèixer els ocells nocturns

En aquesta ocasió aprofitarem les sortides ornitològiques virtuals per a conèixer millor les aus nocturnes: com són, quines espècies hi ha i com les podem identificar.

Sortida Virtual als Secans de Lleida

De la mà de Fundació Plegadis, amb la col·laboració de Barcelona Birding Point i Birding Catalunya, aprofitant aquest confinament hem iniciat una sèrie de sortides ornitològiques des de casa.

En aquesta primera sortida coneixerem els Secans de Lleida al mes de març, un indret únic a Catalunya on podrem trobar ocells com la ganga, la xurra o el sisó.

A continuació teniu la sortida completa:

Els mosquiters a casa nostra

Els mosquiters estan inclosos dins el gènere Phylloscopus. Aquest nom ve del grec antic on "phullon" significa “fulla” i "skopos" significa “cercador”.
Ocells petits, insectívors i majoritàriament migradors a casa nostra. Acostumen a presentar gran dificultat d’identificació degut a la semblança d’espècies entre elles, a la seva petita mida (entre 9 i 12 cm de longitud) i al fet que algunes, amb àrees de distribució grans, tenen clines de coloració, generalment més groc cap l’oest i més grisos cap l’Est i Nord. Sempre el millor tret diferencial al camp entre aquestes espècies serà el cant i altres veus que emeten.

A continuació detallem les espècies amb freqüència més regular a Catalunya.       
         
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Dels més petits, amb colors poc vius, potes generalment fosques i projecció alar curta, ja que majoritàriament no són migradors trans-saharians; per això tenen les ales més arrodonides.
La cella és pàl·lida i sovint difícil de detectar.
És l’únic que passa l’hivern entre nosaltres, adaptant-se a cercar invertebrats als llocs més inaccessibles, moment en el qual es present a qualsevol tipus d’hàbitats, entre ells els ambients urbans.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Mosquiter comú tipus siberià (Phylloscopus collybita tristis)

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
Molt similar al mosquiter comú, però amb ales i projecció alars més llargues, ja que és un migrador

Els ocells que podem veure des de casa

Aquests dies de confinament, una de les alternatives que tenim per oblidar-nos una estona del covid-19 és pujar al terrat, sortir al balcó o al jardí a mirar els ocells que tenim més a prop. Hi podem trobar més espècies de les que podríem pensar.

A continuació us mostrem un petit resum de les més habituals, tot i que pot canviar molt depenent de la zona on visqueu.
Si cliqueu sobre cada foto, fareu cap a la fitxa de cada espècie on trobareu una mica d'informació al respecte i més fotos.

Colom roquer

Tudó

Tórtora turca

Garsa

Pardal comú

Pardal xarrec

Pinsà comú

Cadernera

Verdum

Gafarró

Pit-roig

Tallarol de casquet

Tallarol capnegre

Mallerenga blava

Mallerenga carbonera

Mosquiter comú

Cotxa fumada

Cuereta blanca

Merla

Tord

Griva

Estornell vulgar

Estornell negre

Cotorreta de pit gris

Puput

Oreneta vulgar

Oreneta cuablanca

Falciot negre

Ballester

Gavià argentat

 

Les egagròpiles

Gamarús

Algunes espècies d’ocells expulsen les parts no digeribles (plomes, pèls, ossos, ungles i dents) per la boca en forma d’unes boles més o menys compactes anomenades EGAGRÒPILES.
No són exclusives dels rapinyaires nocturns, també els diürns, ardeids o gavines poden fer-ne, però l’aspecte variarà segons el tipus d’ocell i l'alimentació.

Comparació d'egagròpiles de diferents espècies - Imatge de The Barn Owl Trust

Els “mussols” ingereixen les preses senceres, separant les parts digeribles de les que no ho són en el seu aparell digestiu. Passades unes 6 hores treuen per la boca aquestes boles, podent arribar a expulsar 2 o 3 egagròpiles per dia. Alguns ocells les dipositen a llocs fixos, generalment al seus llocs predilectes per descansar; en canvi, d’altres les van escampant per diferents zones.

Imatge de Barn Owl Online Survey

Algunes de les seves característiques serien:
- No fan cap mena de mala olor
- Són un element bàsic per estudiar la dieta dels ocells i, alhora, quins micromamífers tenim a una determinada zona
- Un sola egagròpila pot contenir les restes de fins a 6 preses
- La seva dissecció és fascinant i aporta gran informació
- Hi podem trobar per exemple anelles o altres restes de marcatges científics
- És una bona eina per introducció als nens al mon de la investigació científica
- Quan són fresques són negres, es van fent claretes amb els pas del temps

Les egagròpiles es poden conservar en sec o congelades, millor de forma individual i embolicades, ja que ràpidament es fan malbé i es desfan.

Les disseccions es poden fer en sec o en humit, anant separant i reconstruint l’esquelet de les diverses preses que trobarem en elles. Com a material només necessitarem:
- Pinces
- Paper
- Aigua i/o alcohol
- Plantilla per guardar restes


A la web següent podeu trobar molta informació sobre les egagròpiles de les òlibes: https://www.barnowltrust.org.uk/

Article de: Sergi Sales (Fundació Plegadis)