3 d’abr. 2020

Els mosquiters a casa nostra

Els mosquiters estan inclosos dins el gènere Phylloscopus. Aquest nom ve del grec antic on "phullon" significa “fulla” i "skopos" significa “cercador”.
Ocells petits, insectívors i majoritàriament migradors a casa nostra. Acostumen a presentar gran dificultat d’identificació degut a la semblança d’espècies entre elles, a la seva petita mida (entre 9 i 12 cm de longitud) i al fet que algunes, amb àrees de distribució grans, tenen clines de coloració, generalment més groc cap l’oest i més grisos cap l’Est i Nord. Sempre el millor tret diferencial al camp entre aquestes espècies serà el cant i altres veus que emeten.

A continuació detallem les espècies amb freqüència més regular a Catalunya.       
         
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Dels més petits, amb colors poc vius, potes generalment fosques i projecció alar curta, ja que majoritàriament no són migradors trans-saharians; per això tenen les ales més arrodonides.
La cella és pàl·lida i sovint difícil de detectar.
És l’únic que passa l’hivern entre nosaltres, adaptant-se a cercar invertebrats als llocs més inaccessibles, moment en el qual es present a qualsevol tipus d’hàbitats, entre ells els ambients urbans.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Mosquiter comú tipus siberià (Phylloscopus collybita tristis)
Mosquiter comú tipus siberià (Phylloscopus collybita tristis)


Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
Molt similar al mosquiter comú, però amb ales i projecció alars més llargues, ja que és un migrador
de llarga distancia, amb tota la població passant l’hivern a l’Àfrica subsahariana
El color de les potes es força variable i no sempre tenen les potes clares com moltes guies expliquen. La cella sempre es més marcada que en el cas del mosquiter comú.
Com el seu nom indica, a Catalunya només s’observa en els passos migratoris, no niant al sud d’Europa.

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)

Diferències de formular alar entre mosquiter comú i de passa
(http://pajareandosantamaria.blogspot.com/)


Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix)
El mosquiter xiulaire és el més gran de tots, amb llargues ales. Contrasta molt marcat entre el blanc de les parts inferiors i el groc llimona de gola, cella i resta del cap. Les plomes de l’ala tenen un clar ribetejat de color verdós.
Només es veu en el passos migratoris, sobretot en el primaveral, sent molt rar en pas de tardor.
Es concentren les cites entre finals de març i primers de maig, amb gran oscil·lació entre anys, sobretot lligats a temporals de llevant o vents de l’est. Poden ser força abundant, però en dies molt concrets.

Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix)
Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix)

Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix)


Mosquiter pàl·lid occidental (Phylloscopus bonelli)
Es caracteritza per la manca de dibuix facial marcat, plomes d’ala i cua amb tons grocs/verdosos, parts inferiors blanquinoses, un aspecte en general molt pàl·lid.
Aquesta espècie arriba cap a finals del mes de març i ocupa per nidificar sobretot pinedes de pi blanc, moltes prop del litoral, però també el podem veure en qualsevol altre bosc de coníferes.

Mosquiter pàl·lid occidental (Phylloscopus bonelli)
Mosquiter pàl·lid occidental (Phylloscopus bonelli)

Mosquiter pàl·lid occidental (Phylloscopus bonelli)
Mosquiter pàl·lid occidental (Phylloscopus bonelli)


Mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus)
Aquesta espècie va ser la darrera en ser descrita i separada del mosquiter comú. Nidificant a la Península Ibèrica en el seu sector Oest i Central. Sense que s’hagi pogut demostrar que criï a Catalunya. Per tant, la considerarem únicament com una espècie migratòria, molt escassa, segurament en part degut a la gran dificultat d’identificació.

Es podria dir que seria un entremig entre les característiques d’un mosquiter comú i un de passa. Ales més llargues que és un mosquiter comú, generalment amb lleugeres diferencies de formula alar, però sobretot tenen diferents pautes de muda de plomatge.
L’aspecte general recordaria molt més a un mosquiter comú que no pas a un mosquiter de passa. Sempre, el caràcter més diagnòstic serà el cant i el reclam.

Mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus)
Mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus)

Mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus)
Mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus)


Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus)
El 1er mosquiter de doble ratlla homologat a Catalunya va ser al 1998 al Delta del Llobregat, a partir d’aquí es va detectar més vegades, però no va ser fins a partir del 2005 quan les cites van tindre un gran augment, podent-se considerar en aquest moment, un ocell rar però regular a Catalunya, especialment entre mitjans del mes d’octubre i finals del mes de novembre. Molt rar tant a la primavera com als mesos hivernals.

Acostuma a detectar-se en pollancres, verns o altres arbres típics de ribera o ornamentals. Fàcil d’identificar tant acústicament com visualment. L’únic dels habituals amb doble franja alar. També és molt característica la cella marcada, contrast entre parts inferiors i superiors.

Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus)
Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus)

Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus)
Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus)


Comparativa entre espècies

Mosquiter de passa / Mosquiter ibèric / Mosquiter comú
Mosquiter de passa / Mosquiter ibèric / Mosquiter comú

En aquesta taula resumim els principals trets diferenciadors entre ells:

Hàbitat *  Sobretot per migrants és molt difícil determinar un hàbitat concret


Text: Sergi Sales
Fotografies: Sergi Sales / Enric Pàmies