4 de maig 2020

Aprenem a diferenciar orenetes i falciots


Amb l'arribada de la primavera comencem a veure al nostre voltant un grapat d'espècies migrants i estivals. Entre elles destaquen orenetes i falciots que, sovint, no sabem diferenciar degut a que són ocells de vol àgil, forma aerodinàmica i mida relativament petita.
A continuació us ajudarem a identificar les espècies més freqüents a Catalunya.

ORENETES
El primer que hem de tenir clar és que les orenetes i els falciots són ocells molt diferents evolutivament; de fet, no tan sols no comparteixen gèneres, si no que tampoc comparteixen família ni, de fet, ordre. Les orenetes es troben a l'ordre dels passeriformes (que inclou la majoria d'ocells petits que coneixeu) i, en canvi, els falciots tenen ordre propi: els apodiformes.

A Catalunya trobem principalment cinc espècies d'oreneta: oreneta vulgar, oreneta cua-rogenca, oreneta cuablanca, oreneta de ribera i roquerol. A excepció del roquerol, són ocells estivals que
només estan amb nosaltres la part més càlida de l'any, i a l'hivern migren cap a l'Àfrica.

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
És l'oreneta per excel·lència, és a dir, la "típica oreneta" que tots tenim al cap quan parlem d'aquests animals.
Té la part superior de color molt fosc, quasi negre, però que amb el sol agafa tons blavosos. La part inferior és blanca, amb ales més fosques, cara negra i vermella i una cua visiblement forcada.
Trets diferencials: ventre pàl·lid amb cap visiblement més fosc, i cua molt forcada.
Quan la veurem: Acostuma a arribar al mes de març i a marxar a l'octubre.

Oreneta vulgar
Vista inferior de l'oreneta vulgar

Oreneta vulgar
La part superior amb el sol agafa tons blavosos

Oreneta vulgar
Oreneta vulgar aturada

Oreneta vulgar
Orenetes vulgars que crien al Parc Samà

Oreneta vulgar
Juvenil d'oreneta vulgar demanant menjar

Oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica)
És una oreneta molt similar a l'oreneta vulgar i que, de fet, sovint es barreja en grups d'aquesta espècie durant la migració. És la més escassa.
Part superior fosca amb la zona del carpó (el "cul") de tons blancs i taronges, així com també el clatell. La part inferior és clara amb ales fosques. Des de sota tota la cua es veu de color negra, en canvi el cap es veu tant clar com el cos. Cua també molt forcada.
Trets diferencials: cua forcada, carpó i cap taronjosos, part inferior clara (cap inclòs) i cua negra.
Quan la veurem: Acostuma a arribar al març i a marxar a l'octubre.

Oreneta cua-rogenca
En vol observem perfectament el carpó blanc i taronja

Oreneta cua-rogenca
Vista inferior: cap i ventre clars, cua negra

Oreneta cua-rogenca
La part inferior és molt clara, a excepció de la cua

Oreneta cua-rogenca
Vista lateral, on observem cap i carpó clars

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
És una de les orenetes més habituals, que acostuma a fer nius a pobles i ciutats i, per tant, ens permet observar-la fàcilment.
Part superior completament negra (si es veu de ben a prop es nota un to blavós), amb una visible zona blanca a la base de la cua (al carpó). Part inferior completament blanca, a excepció de les ales. 
Trets diferencials:Cua forcada però molt més curta que les dues espècies anteriors. Ventre i part inferior del cap completament blanca, sense taques. Carpó (base de la cua) de color blanc.
Quan la veurem: Acostuma a arribar a finals de febrer i marxa a l'octubre.

Oreneta cuablanca anellada a la Fundació Plegadis
Oreneta cuablanca anellada a la Fundació Plegadis

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
En aquesta imatge veiem el carpó blanc

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
Vista inferior de l'oreneta cuablanca

Oreneta cuablanca al niu
Oreneta cuablanca al niu

Polls d'oreneta cuablanca
Polls d'oreneta cuablanca

Oreneta de ribera (Riparia riparia)
És una oreneta que podem observar en migració a quasi tota Catalunya, però que únicament es reprodueix a punts molt concrets.
Part superior del cos de tons marronosos i part inferior clara, on destaca un collaret marronós. Silueta en vol força similar a l'oreneta cuablanca.
Trets diferencials: La cua poc forcada la diferencia de les orenetes vulgars i cua-rogenca, i el ventre clar amb collaret marró la diferencia del roquerol i l'oreneta cuablanca.
Quan la veurem: Arriba a finals de febrer i marxa a meitats d'octubre.

Oreneta de ribera (Riparia riparia)
Oreneta de ribera (Riparia riparia)

Oreneta de ribera anellada a la Fundació Plegadis
Oreneta de ribera anellada a la Fundació Plegadis

Orenetes de ribera al Delta de l'Ebre
Orenetes de ribera al Delta de l'Ebre

Milers d'orenetes de ribera al Delta de l'Ebre
Milers d'orenetes de ribera al Delta de l'Ebre, abans de la migració

Oreneta de ribera en vol
Oreneta de ribera en vol

Oreneta de ribera en vol
Oreneta de ribera en vol

Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
Ens trobem davant de l'única espècie d'oreneta que es troba tot l'any a Catalunya, mentre que la resta d'espècies són únicament estivals.
És una oreneta força robusta, ales força amples i cua quasi gens forcada. Part superior marronosa i part inferior més clara. Quan obre la cua observem els "mirallets" blancs.
Trets diferencials:Forma més triangular que la resta, part superior marronosa i part inferior clara. Mirallets blancs a la cua.
Quan la veurem: A l'hivern es desplaça a contrades més baixes, habitualment a zones humides. Durant l'època reproductiva els trobarem més fàcilment a zones de muntanya.

Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)

Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
Observem els mirallets de la cua

Vista lateral del roquerol
Vista lateral del roquerol

Roquerol en vol
Roquerol en vol


FALCIOTS
Els falciots són ocells estivals que acostumen a viure a zones urbanes, utilitzant els edificis per a buscar-hi forats on pondre els ous. Molt sovint es confonen amb les orenetes, però res hi tenen a veure.
El nom de falciot prové de la seva forma de falç, amb cos petit i comprimit i unes grans ales que li permeten passar llargues hores en vol sense massa esforç.



Falciot negre (Apus apus)
És el més comú dels nostres falciots. Es pot observar arreu de Catalunya, principalment a zones urbanes, on veurem grups de falciots volant amunt i avall buscant aliment (petits invertebrats).
És un ocell completament negre, a excepció de la zona de la gola que és més clara.
Trets diferencials: Més petit que el ballester, amb qui degut a la diferent coloració el podem diferenciar fàcilment. Molt similar al falciot pàl·lid: el diferenciem per tenir un color més fosc, ales més punxegudes i "malucs" més estrets.
Quan el veurem: Normalment arriba a l'abril i marxa entre el juliol i l'agost.

Falciot negre (Apus apus)
Falciot negre (Apus apus)

Falciot negre
Falciot negre especialment fosc

Falciot pàl·lid (Apus pallidus)
És força més escàs que l'anterior, trobant-se principalment en diferents zones del nostre litoral, com a l'Empordà o al Camp de Tarragona.
Té la mateixa silueta i mida que el falciot negre. És de color bru fosc, amb una taca blanca a la gola.
Trets diferencials: De color més clar que el falciot negre, amb la taca clara de la gola més ampla. "Malucs" més amples i punta de les ales més arrodonida. Observem al pit i ventre les plomes amb certa forma de escates.
Quan el veurem: El podem observar de març a novembre, essent normalment el falciot que abans arriba i que més tard marxa.

Falciot pàl·lid (Apus pallidus)
Falciot pàl·lid (Apus pallidus)

Falciot pàl·lid
Falciot pàl·lid

Falciot pàl·lid fent niu al forat d'una persiana
Falciot pàl·lid fent niu al forat d'una persiana

Falciot pàl·lid ferit
Falciot pàl·lid ferit

Ballester (Tachymarptis melba)
Taxonòmicament s'ha separat dels altres falciots (gènere Apus), tot i que és un ocell força similar.
Mida força més gran que el falciot negre i pàl·lid (fins a 23cm, en comparació amb els 18 cm dels altres falciots). Color pràcticament negre, amb el pit i ventre i la barbeta de color blanc, visible a simple vista. La part superior és més aviat marronosa.
El podem observar a gran part de Catalunya, amb una important població nidificant a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Trets diferencials: Degut a la seva mida superior i al color blanc del seu ventre i pit, el podem diferenciar sense problemes. Les seves veus són també molt diferents.
Quan el veurem: Acostuma a arribar al mes de març i marxa cap a l'octubre.

Ballester (Tachymarptis melba)
Ballester (Tachymarptis melba)

Ballester (Tachymarptis melba)
Ballester